Com hem vist anteriorment, els ordinadors compten amb la memòria RAM dintre de la CPU, on es desa la informació però, com ja hem dit, aquesta memòria és volàtil, es perd tota la informació quan es
desconnecta l’ordinador.
Per tant, necessitem tenir uns dispositius
que desin de forma permanent la informació (el sistema operatiu, els documents, les imatges, els programes…) per
tal que la podem recuperar quan vulguem. Aquests dispositius són LES UNITATS
D’EMMAGATZEMATGE. Veiem els diferents tipus:
DISC DUR (Hard disk, o HD): És un disc (o conjunt de discs) que giren
a gran velocitat i on la informació es llegeix o escriu mitjançant un capçal de
lectura/escriptura. És de tipus magnètic. Normalment, es troba instal·lat
dintre de la CPU (intern), tot i que també existeixen d’externs. Com a
curiositat, clica AQUÍ per veure el funcionament d’un disc
dur.
Discs d’estat sòlid (SSD): La tecnologia d’estat sòlid (SSD) ha evolucionat molt en els darrers anys, fins el punt que han deixat obsolets els discs durs HD, ja que són de dimensions més petites, no tenen peces mòbils (s'espatllen menys), són més ràpids i gasten menys energia.
Tant els discos durs HD com els SSD són la unitat d'emmagatzematge principal d'un ordinador, és a dir, és la que emmagatzema el sistema operatiu, documents i programes.
DISCS ÒPTICS: Són discs realitzats en material plàstic,
amb una superfície preparada per ser llegida/escrita mitjançant un capçal
lector/escriptor làser (tecnologia òptica). Els discs han de ser llegits per
unitats especials (algunes només llegeixen, i altres llegeixen i escriuen),
normalment instal·lades a la CPU de l’ordinador. Hi ha tres tipus principals:
el CD (Compact Disc), el DVD (Digital Video Disk) i el BRD
(Blue-Ray Disc). tot i que el seu aspecte extern és molt similar, cada tipus de
disc òptic ha de ser llegit per la unitat corresponent (tot i que una unitat
BRD llegeix qualsevol tipus de disc, i la unitat DVD llegeix també CD). La
diferència entre elles és la velocitat de lectura/escriptura i la capacitat.
Per a cada tipus, trobem discs que només poden ser gravats una sola vegada
(CD-R, DVD-R) o que poden ser gravats múltiples vegades (CD-RW, DVD-RW). Actualment estan en desús.
La seva utilitat més freqüent és emmagatzemar contingut multimèdia (vídeo, àudio...)
MEMÒRIA USB (Pendrive, llapis de memòria): És un dispositiu de mida petita i
transportable, que es connecta a l’ordinador mitjançant el port USB de
l’ordinador. És una memòria d’ESTAT SÒLID, que llegeix i escriu la informació
mitjançant impulsos elèctrics.
Targes de memòria: De funcionament molt similar a la memòria
USB, s’utilitzen sobretot en càmeres de fotografia, càmeres de vídeo i telèfons
mòbils. Es poden connectar a l’ordinador mitjançant un lector de targes (incorporat
a la CPU o extern). Hi ha molts tipus diferents de targes de memòria: CF
(Compact flash), SD (Secure Digital), MSD (Micro Secure Digital),
MMC (Multimedia Card)… cadascuna de mida i connexió diferents, tot i que
els lectors de targes permeten llegir i escriure’n de diferents tipus.
UN INCÍS. LA CAPACITAT D’UNA UNITAT
D’EMMAGATZEMATGE
Una de les
qualitats d’una unitat d’emmagatzematge és la capacitat per desar la màxima
quantitat d’informació. Però… com es mesura aquesta capacitat?
Els ordinadors són -al cap i a la fi- dispositius
elèctrics. Això vol dir que només entenen 2 estats: Encès i Apagat (passa la
corrent/no passa la corrent). Per fer-ho més senzill, assignem el número 1 com encès i el 0 com apagat. Per tant, en els centenars de milers de transistors
“petits interruptors” que trobem dintre -per exemple- d’un processador, es
produeixen les operacions obrint (0) o tancant (1) cadascun d’aquests petits
interruptors. En el camp de la informàtica, a aquesta posició (0 ó 1, obert o
tancat) s’anomena BIT, i a aquest llenguatge de zeros i uns, CODI
BINARI.
Així doncs, com entén i emmagatzema
l’ordinador les lletres, les paraules, els nombres o les imatges que nosaltres
l’introduïm a l’ordinador? El vídeo següent ens ho explica de forma simple.
Un cop vist el vídeo, l’exemple de les làmpada encesa-apagada (1/0) ens dona una idea més clara sobre el bit. Tot i que al vídeo parlen de 5 làmpades (5 bits) que ens permeten 32 combinacions diferents, en un ordinador els bits s’ordenen en grups de 8, formant un byte.
Un cop vist el vídeo, l’exemple de les làmpada encesa-apagada (1/0) ens dona una idea més clara sobre el bit. Tot i que al vídeo parlen de 5 làmpades (5 bits) que ens permeten 32 combinacions diferents, en un ordinador els bits s’ordenen en grups de 8, formant un byte.
PER TANT, 8
BITS=1BYTE.
Aquesta
agrupació ens permet un total de 256 combinacions diferents. En el cas de
textos (lletres), tenim prou espai per amb 256 combinacions per a donar cabuda
a totes les lletres de l’abecedari (majúscules i minúscules), vocals
accentuades, números del 0 al 9 i altres símbols. En definitiva, amb 1 byte
podem escriure i desar qualsevol caràcter.
Si tenim un
text de 5000 caràcters, vol dir que ens caldria un espai de 5000 bytes per
desar-lo en qualsevol unitat d’emmagatzematge. Sortosament, aquestes unitats
tenen una capacitat molt més gran que els 5000 bytes de l’exemple. Això ens
obliga a utilitzar múltiples del byte:
- 8 bits= 1 byte
- 1 Kilobyte (Kbyte, o KB)= 1000 bytes
- 1 Megabyte (Mbyte, o MB)= 1000 KB= 1000000 bytes (1 milió de bytes)
- 1 Gigabyte (Gbyte, o GB)= 1000 MB= 1000000000 bytes (1000 milions de bytes)
- 1 Terabyte (Tbyte, o TB)= 1000 GB= 1000000000000 bytes (1 bilió de bytes)
Així, les
unitats d’emmagatzematge que hem vist, mesuren la seva capacitat en -per
exemple- 500 MBytes, 2 Gbytes, o 1 Tbyte. També es mesura d’aquesta forma la
capacitat d’emmagatzematge de la memòria RAM, o de la memòria de la tarja de
vídeo (Memòria VRAM).
